Entre la ciència i l’art

Quan a un fotògraf/a li pregunten per l’aspecte d’una cianotipia segurament la descriurà així: una superfície de fons blau amb la impressió d’una silueta en blanc. Probablement la figura d’aquesta silueta serà una flor, una fulla, un subtil vegetal.

annaatkins1Annaakins2


Aquesta imatge icònica, instal·lada en l’ADN de qualsevol fotògraf / a que es preï, sobretot aquells que hagin experimentat amb la fotografia analògica, la devem a una dona: Anna Atkins (Tombridge 1799- Kent 1871).

AnnaAtkins3Foto: http://laartilleria.com/las-cianotipias-de-anna-atkins-y-la-belleza-conjugada-entre-el-arte-y-la-ciencia/

Anna Atkins va néixer en una família de l’alta burgesia britànica i va créixer en la contradictòria societat victoriana. El seu pare, John George Children va ser un científic multidisciplinari molt inquiet, fins al punt que un mineral (Childrenita) i una serp pitó porten el seu nom. La seva mare mai es va recuperar del part i va morir poc després però míster Children va educar a la seva filla en un ambient intel·lectual poc usual per a l’època. Des de molt jove va sentir el cuquet de la ciència natural a la qual va dedicar tota la seva vida. El seu matrimoni no va ser impediment per a seguir amb les seves investigacions, cosa que tampoc era molt comú.

Anna, seduïda per la botànica, també tenia bona mà per dibuixar. Feia exquisits dibuixos i gravats de flors i plantes però encara amb el seu pacient virtuosisme no aconseguia plasmar amb exactitud els delicats detalls dels elements amb els que tractava. En 1842 John Herschel, amic de la família, inventa el procés de la cianotípia. Un procés fotogràfic de positivat directe en què la solució sensible és una barreja de ferricianur potàssic i citrat amònic, i Anna amb visionària audàcia intueix que aquest procés sí que pot solucionar els seus problemes al aplicar-lo per reproduir per contacte les delicades plantes.

Després a exposar al sol i rentar amb aigua.

 

I l’encerta. Un any després publica British Algae: Cyanotype Impresssions.

Anna Atkins4Està catalogat com el primer llibre publicat que utilitza un procés fotogràfic per les il·lustracions, i representa una fita en el desenvolupament de la història de la fotografia. S’hi reprodueix una col·lecció d’algues que recollia ella mateixa o li proporcionaven els seus amics.

Cada llibre, més aviat diríem cada àlbum, consta d’unes 400 impressions a una mida de 26×20 cm la majoria. Lògicament cada llibre és diferent, no hi ha dues impressions iguals, ja que l’Anna fa servir la cianotípia imprimin els objectes en contacte directe, no hi ha negatiu. Es diu que anteriorment va intentar reproduir les seves plantes amb la calotípia però sense obtenir bons resultats. En aquest enllaç de la biblioteca pública de Nova York es pot veure el llibre d’Atkins que hi conserven. A la Reial Societat de Londres, es conserva una còpia amb 403 pàgines i 389 plaques. 

Asperococcus echinatus Anna Atkins indexAlaria sculenta anna atkins indexEs pensa que és l’única còpia existent del llibre tal i com la va concebre Atkins, original, sense manipulacions ni posteriors
Imaginem l’ingent treball. La seva obra va ser apreciada immediatament pels seus coetanis, però tot i així va ser vetada en societats científiques perquè no acceptaven dones.
Anna va voler seguir amb la seva col·lecció i per edicions posteriors va comptar amb la col·laboració d’una altra dona: Anne Dixon, en aquell temps cosina llunyana de la novel·lista Jane Austin. Juntes publiquen en els anys 50 aquests dos llibres de falgueres i plantes.

  • Cyanotypes of British and Foreign Ferns (1853).
  • Cyanotypes of British and Foreign Flowering Plants and Ferns (1854).

 

Anna Atkins5Delesseria sanguinea indexAnna Atkins, juntament amb Anne Dixon, van produir un total de tres volums diferents de fotografies en cianotípia d’entre 1843 i 1853. Avui dia es conserven 17 exemplars en diferents institucions, alguns d’ells incomplets, però tots en bon estat de conservació, també a causa que els papers estan molt ben processades en origen.

La intenció d’Atkins no era fer una obra artística però la seva transcendència en l’art és evident. No només fotogràfic, els museus d’art contemporani se la rifen, ja que també va fer col·leccions de fotos soltes, i hi ha obra seva al MOMA o en museu d’Orsay entre d’altres. La seva transcendència en altres fotògrafs la intenció és merament creativa és també evident. Com no recordar-se de Moholy -Nagy i Man Ray que tant van experimentar amb les tècniques de fotografia sense càmera.

La visió de les seves fotografies ens fa reflexionar sobre la prima línia que separa moltes vegades la fotografia artística i la científica. Treballs fotogràfics empresos sota un prisma científic es converteixen en art perquè qui el contempla així els percep. Les fotos d’Anna són precises, però també belles, delicades, d’una sobrietat estètica de vegades colpidora i van obrir tota una nova parcel·la d’experimentació fotogràfica tant en la ciència com en l’art.

atkinscyanotype2.0
Quan veig les fotos d’Atkins no puc deixar d’evocar l’obra de Karl Blossfeldt (1885-1932). També fotografiava plantes, però perquè els seus alumnes d’art ornamental copiessin els models de la natura i l’apliquessin a la seva artesania. Cap intenció artística a l’obra d’aquest fotògraf que ja en vida va captar l’atenció de galeristes i artistes. Fins i tot el propi Moholy -Nagy va exposar les seves fotografies en 1929 en una exposició sobre avantguardisme a Stuttgard.
No és la intenció d’aquest article explicar la tècnica de la cianotípia, sinó retre homenatge a aquesta visionària en el qual segons anuncien és el dia mundial d’aquest procés. Les imatges d’Anna Atkins estan al nostre imaginari de manera indeleble.

No és una pionera és la pionera.

Fonts:
Fotografies: todas las fotos de las cianotipias de Atkins
Excepte la del llibre
Algunes webs:
http://scienceblogs.com.br/hypercubic/2014/08/memria-fotogrfica-anna-atkins/
http://www.halsteadparish.org.uk/Parish_History/Anna_Atkins/anna_atkins.html
http://lamiradadelmamut.com/2015/03/31/fotografia-hecha-por-mujeres-ii-anna-atkins/comment-page-1/
http://laartilleria.com/las-cianotipias-de-anna-atkins-y-la-belleza-conjugada-entre-el-arte-y-la-ciencia/
Alegría Lacoma Lanau. Huesca. Septiembre 2015.