“Tots som estudiants, alguns de fa més temes que altres més experimentats. Quan deixes de ser estudiant pots cansar-te d’estar viu pel que fa a la direcció de la teva feina. Per això et parlo d’estudiant a estudiant. El que vull dir, abans que passeu temps en la fotografia (que per un altra banda te’n prendrà molt) penseu que aquell punt que és important per cadascú de vosaltres.

Si realment el que vols és pintar o algun altra cosa, aleshores no feu fotografies, excepte per un pur divertiment. La fotografia no és una drecera cap a la pintura, per a ser un artista o qualsevol altra cosa. Per un altra banda, si la càmera i els materials us fascinen i motiven la vostra energia i el vostre respecte, apreneu a disparar. Descobriu primer què pot fer aquesta càmera i aquests materials sense cap interferència, només amb la vostre pròpia visió. Fotografieu un arbre, una màquina, una taula, qualsevol cosa vella, feu-ho un altra cop canviant la llum. Mireu què grava la vostre pel·lícula, descobrireu els resultats obtinguts amb diferents tipus de paper i gradacions. Les diferències de color es poden obtenir utilitzant un o un altra revelador i com aquestes diferències canvien l’expressivitat de la imatge. El camp és il·limitat, infinit, sense deixar les fronteres naturals del medi. En poques paraules, experimenteu i oblideu l’art del pictorialisme i altres paraules més o menys mancades de sentit.

Mireu llibres d’autor, exposicions, al menys coneixeu què han fet els fotògrafs. I mireu també críticament el que s’està fent en general i què feu cadascú de vosaltres ara. Alguns han dit que Stieglitz tenia força perquè hipnotitzava als seus models. Aneu i mireu què ha fet amb els seus núvols, per tal de descobrir si els seus poders hipnòtics també s’estenen als elements. Mireu totes aquestes coses. Mireu què signifiquen per a vosaltres, què podeu assimilar i oblideu la resta. Per sobre de totes les coses, mireu al vostre voltant, al vostre mon immediat. Si estar vius vol dir alguna cosa per vosaltres, i si mostreu suficient interès per la fotografia i sabeu com usar-la, voldreu fotografiar aquest significat.

Si permeteu que la visió d’altra gent es posi entre el mon i la vostre visió pròpia, aconseguireu alguna cosa ordinària i sense sentit: fotografia pictorialista. Però si manteniu aquesta visió clara, aconseguireu alguna cosa que al menys serà una fotografia amb vida pròpia, com un arbre o una caixa de llumins, si es que creus que aquestes coses tenen una vida. Per aconseguir això no hi ha dreceres, ni formules, ni normes, només en algun cas, les que regeixen la vida de cadascun. Tot i així, es necessita l’autocrítica més rigorosa i el treball constant. Però primer apreneu a disparar. Per a mi això és encara un problema sense fi.”

Paul Strand 1923