L’experimentació amb la fotografia analògica és tot un món. Cada dia apareixen tècniques noves per disparar, càmeres estenopeiques fetes amb materials quotidians (com les caixes de llumins de Pinhole Barcelona), trucs casolans per revelar carrets amb cervesa … De tot!

Ja fa uns mesos es va creuar en el meu camí quelcom anomenat DIY redscale, que no és altra cosa que un rodet de pel·lícula redscale fet a casa. En aquest post compartiré la meva experiència, les fotografies resultants i una guia per fer redscale a casa.

Redscale és el nom que rep la tècnica de disparar un rodet pel costat “equivocat”. Es tracta de girar la pel·lícula perquè la capa sensible al vermell s’exposi primer, en lloc de la blava com passaria si disparéssim el rodet de la forma tradicional.

Actualment hi ha empreses com Lomography a través de les quals es pot comprar pel·lícula redscale ja preparada per aconseguir l’efecte vermellós típic d’aquesta tècnica. Però el que avui ens ocupa aquí és el redscale casolà.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta tècnica va ser al 2013 i, després de llegir diversos trucs per fer DIY redscale, em vaig posar per feina. Com era una principiant de cap a cap li vaig demanar ajuda a la meva amiga Silvia Holgamydear (ciao amica!), una experta en fotografia analògica . Ens vam fer amb un rodet 35mm de 800 ISO -per compensar la pèrdua de llum que comporta aquesta tècnica- i un altre ja buit, en el qual encara quedaven un parell de centímetres de rodet sobrant. També vam agafar una mica de cel·lo (millor que la cinta adhesiva), unes tisores i ens vam anar a la recerca d’una bossa fosca (d’aquestes amb maniguets). Aquí va començar tot!

És molt senzill convertir un rodet ordinari en redscale, però el més important és fer-ho en la més absoluta foscor.

Com es gira la pel·lícula?

  • Assegurar-se que el rodet buit encara té un parell de centímetres de pel·lícula.
  • Agafar el rodet nou i tallar amb les tisores per la part estreta de la pel·lícula (la llengüeta) per aconseguir que l’extrem de la pel·lícula quedi recte.
  • Posar els rodets l’un al costat de l’altre per comprovar que un d’ells està del revés (quedaran oposades la part mat d’un i la brillant de l’altre).
  • Unir bé les dues pel·lícules amb el cel·lo.
  • Enrotllar la pel·lícula en el xassís buit que estiguin a punt de tocar-se els dos xassís, tallar la pel·lícula (sense apurar gaire entre carcassa i carcassa).
  • Un cop es tingui la pel·lícula girada en el xassís vell, tallar l’extrem de la pel·lícula en forma de llengüeta (com ve per defecte) per poder-lo ficar bé a la càmera.

És important recordar que quan s’utilitza pel·lícula redscale casolana es perden punts de llum i cal configurar l’ISO de la càmera correctament. Si s’usa un 400 ISO, la pel·lícula en redscale quedarà en 200 ISO, per exemple. Si el que ens va és el risc, cal saber que variant l’ISO de la càmera també variaran els tons de les fotografies segons l’entrada de llum. Des d’un vermell potent fins a un groc, passant per tons molt interessants. Qüestió d’experimentar!

Aquí podeu veure algunes de les imatges resultants de l’experiment. Van ser fetes a finals de 2013 a Viena durant un dia força assolellat. Veureu que hi ha diferents tonalitats de colors, segons la intensitat de la llum.

karlskirche

 

Cafe Pavillon

 

Käseland

 

naschmarkt

 

Donau