“Faig fotos amb l’esperança que hi hagi algú allà fora que les apreciï … Potser mai els conegui, però hi ha una connexió més enllà de la realitat que pot afectar alguna estrella distant que brilla dels mateixos colors que tu representes. Podria considerar-se que aquí no hi ha res, que és un simple resplendor, però també podria ser l’escalfor pel qual val esperar una vida sencera “

©Christina Paik©Christina Paik

©Christina Paik

©Christina Paik
Així és com es descriu Christina Paik, la fotògrafa analògica triada per iniciar aquesta sèrie d’articles sobre fotògrafs analògics que s’inicia al bloc.
Christina Paik ha aconseguit un estil propi, destacant per les seves fotografies intimistes de dones joves.
Està “oculta” a la xarxa, arribant gairebé a l’anonimat, i no dóna senyals de vida en molts llocs d’Internet. Malgrat aquesta manera d’evadir, ha aconseguit una fama impressionant causa que el seu estil agrada a un gran nombre de persones, arribant a estar considerada una de les deu millors fotògrafes analògiques de l’actualitat.

“Em sento inspirada per imatges que facin que el que les mira senti curiositat”.

La seva estada alterna a Nova York i París es basa en la inspiració diferent que cadascuna li proporciona.

“Quan vaig començar a treballar, tots els meus treballs eren iguals: llum natural i paisatges. Nova York sempre m’ha semblat difícil i solia inspirar negativitat però, fa poc, em vaig adonar que he de ser responsable i forçar-me a crear, usant cabines telefòniques i autobusos. No obstant això, París sempre ha estat un lloc màgic per a mi. Em va ensenyar a estimar la fotografia”

Si ens centrem en els seus treballs, Christina Paik es limita a fer fotos que retraten la vida mateixa. Ni poses forçades, ni retoc fotogràfic posterior, ni res per l’estil. A vegades es carrega de valentia i pren instantànies sense la il·luminació adequada, buscant expressar la naturalesa de la persona.

La naturalitat que emanen les seves fotografies és impressionant, i fa que la vida quotidiana sembli una cosa màgica.