Li Hui neix al 1977 a Beijing. Des dels seus inicis como a persona, Li s’interessa en l’art y en la expressió de sentiments.

“Estudio art des del col·legi”

Qualifica les seves fotografies com “tests” (proves). Amb aquests tests, la fotògrafa va aprendre a dominar la fotografia analògica utilitzant les aberracions que sorgien (com els enlluernaments per la llum del sol) com a medis i no com a excuses per deixar de banda el rodet. Utilitzant dobles exposicions i enfocs originals i creatius, Li aconsegueix envoltar les seves fotografies amb un aura màgica i nostàlgica, amb colors suaus i clars, resultats que arriben a resultar sensuals sense que hi aparegui cap provocació.

LI HUI

Freqüenta els retrats anònims, usualment en àmbits depressius. Li poques vegades s’autoretrata; tot i això, quan ho fa amaga la seva cara. Tot i no dedicar-se exclusivament a la fotografia, ja que també fa escultures amb neó acrílic transparent, Li ha aconseguit crear el seu propi i únic estil fotogràfic, internacionalment reconeixible i definible com intimista. El mon de les dobles exposicions és enorme, i ja ho sap Li Hui, qui freqüenta molt aquest tipus de tècnica. Les dobles exposicions de la fotògrafa es qualifiquen com a “surrealistes” i “de somni” ja que, com veureu als exemples, aconsegueixen evadir de la realitat a aquell que les mira i endinsar-lo en un món de somnis i fantasia.

LI HUI LI HUI LI HUI

En conclusió, Li Hui és una més de les fotògrafes modernes actuals que s’endinsen en el gènere de la fotografia sentimental e intimista; tot i així, amb el seu propi estil fotogràfic aconsegueix destacar en tot el món.