Qui més qui menys haurà sentit a parlar d’ella, però a molts dels que varen començar amb l’analògic segurament sabran ben bé de que parlem.

Hasta hace poco todavia se podia utilizar la de 64ISO, però potser la més coneguda va ser la de 25, que s’havia d’enviar amb un sobre especial perquè la revelessin, tot per un preu conjunt. Be vaja, tot s’acaba una hora o altra, però el curiós es que encara hi ha gent que la utilitza…

El més curiós però és la història. Es veu que els creadors varen ser dos joves que decebuts quan varen anar a veure una pel·lícula que aleshores s’anunciava com una revolució del color, varen decidir provar a crear un nou procés. Les seves proves les va comprar Kodak, que va començar a comercialitzar-la l’any 1935, poc desprès que la rival Agfa tragués al mercat l’Agfacolor. De tot això en fa un grapat d’anys i deu n’hi do el que ha plogut.

Bàsicament resulta que es tracta d’una pel·lícula en blanc i negre amb varies capes, cadascuna sensible a un color. El proces de revelat es tant complicat que per això només es podia fer a uns pocs laboratoris i constava de 14 fases on a algunes d’elles s’hi anaven incorporant colorants.

Poques pel·lícules haureu vist que tenen una cançó dedicada. Doncs aquesta sí que en te una que els més grandets recordareu. Aquí trobareu un pdf ple d’informació al respecte.