Segons la informació publicada a principis de l’any passat en la web de la revista Gráffica, article de Jorge Gil, podem conèixer, fins a aquesta data, el rànquing de les deu fotografies més cares de la història (ordenades de la més barata a la més cara):

. Número 10:   “Untitled #153” de Cindy Sherman (2.700.000$).

. Número 9: “The Pond / Moonlight” de Edward Steichen (2.900.000$).

. Número 8: “Los Ángeles” de Andreas Gursky (2.900.000$).

. Número 7: “99 Cent II Diptychon” de Andreas Gursky (3.300.000$).

. Número 6: “Untitled (Cowboy)” de Richard Prince (3.400.000$).

. Número 5: “Dead Troops Talk” de Jeff Wall (3.666.500$).

. Número 4: “For Her Majesty” de Gilbert y George (3.700.000$).

. Número 3: “Untitled #36” de Cindy Sherman (3.900.000$).

. Número 2: “Rhein II” de Andreas Gursky (4.300.000$).

. Número 1: “Phantom” de Peter Lik (6.500.000$).

Fotografíes més cares de la historia

Si esteu pensant a convertir-vos en col·leccionistes de Fotografia i us fa una mica de mandra traslladar-vos a licitar als salons de les cases de subhastes d’art internacional, com podrien ser els de Sotheby’s o Christie’s (líders absolutes del mercat; ambdues tenen el seu origen a Londres en els anys 1744 i 1766 respectivament, ja veieu que són empreses sòlides, que el seu negoci no els va res malament, quan porten en marxa la primera 275 anys i la segona 253), no us preocupeu perquè actualment les possibilitats per a adquirir obra fotogràfica des d’internet, des del sofà de casa, són múltiples.

Que us interessa comprar una fotografia de AnselAdams, perquè en un clic podeu licitar per “Yosemite Falls, Spring, Yosemite National Park(Califòrnia)” consta de l’any 1983 (figura en el revers que podem veure: “Printed by Chris Rainier from Ansel Adams’ original negative…”). En data d’avui,    17-3-2019, la licitació actual està en 45 euros. L’estimació de l’expert, Daniel Heikens, del qual podem veure fins i tot la seva cara somrient (és més, per als quals ja tenim presbícia, fins sembla que Daniel ens guiña l’ull animant-nos a fer-nos amb la peça ràpidament) ens informa que aquesta fotografia està valorada entre 600 i 900 euros.

El comprador que l’aconsegueixi haurà de pagar les despeses d’enviament des dels EUA i la comissió de subhasta (9% de la licitació guanyadora). Un rellotge, que no per a de descomptar segons, ens indica el temps que ens queda per a aconseguir l’esmentada fotografia abans que es tanqui el lot.

Fa aproximadament any i mig que vaig començar a comprar fotografies per internet. El preu mitjà de les meves adquisicions vindria a ser d’uns 5 euros (la peça més cara m’haurà suposat un desemborsament d’uns 25 euros i la més barata d’uns 0,80 euros; d’aquest últim preu compro moltes més). Si la fotografia més cara de la història, tal com comentava al principi, va costar 6.500.000 dòlars la distància que em separa d’ella és de 6.499.994,4 dòlars, més o menys. Una diferència és bastant considerable i fins podríem dir abismal.

El que no em separa tant del comprador de la mateixa és el que degué experimentar en aconseguir el seu “Phantom” de Peter Lik amb el que jo he sentit en tenir a les meves mans qualsevol de les fotografies que acompanyo al present article; totes elles de la meva col·lecció particular comprades a través d’internet.

Vas mirant fotografies i fotografies i més fotografies en una de les plataformes digitals on venedors ofereixen el seu material. De sobte una et fa clic internament i ja no la pots oblidar. Per tots els mitjans has d’aconseguir-la com sigui. Sents que la teva vida ja no serà la mateixa si no pots aconseguir posseir-la. Una suor freda t’entra pel cos de pensar que un altre comprador se’t pot avançar i llevar-te-la. De seguida envies un missatge al venedor perquè amb el màxim d’urgència et reservi la peça i t’indiqui les instruccions per a fer-li el pagament i que te l’enviï per correu postal.

Ho aconsegueixes; ja la tens pagada i el venedor t’informa que ja te la va enviar. Però aquests dies mirant la bústia són eterns; tems que pugui passar alguna cosa amb el sobre que conté el teu tresor; reses perquè la cartera (aquí és una dona la que reparteix el correu) no tingui cap altercat, per exemple que l’atraquin i perdi la teva correspondència.

Finalment arriba el desitjat sobre; puges els graons de dos en dos per a arribar abans a casa i viure aquest moment màgic de trobar-te cara a cara amb la teva fotografia. A partir d’aquí, una vegada obert el sobre i amb la teva adquisició entre les mans, et passes tres dies sense una altra cosa més important que fer que delectar-te amb ella: la mirada fixa en estat de xoc. Passats aquests tres dies ja baixa una mica l’èxtasi en el qual et trobes i ja ets capaç de reprendre a poc a poc la normalitat de la teva vida; cerques un lloc especial per a col·locar la teva preuada peça i així poder continuar contemplant-la quan et plagui.

Més o menys, resumit, és el que qualsevol col·leccionista fotogràfic, sigui habitual de  Sotheby’s o Christie’s o, com és el meu cas, col·leccionista de xavalla, experimenta quan aconsegueix la seva fotografia desitjada.

 

Retrat de dona possiblement nord-americana. (Sense autoria)

 

                    Retrat del nen Manolito Román de 1916. Foto de Jaime Pacheco (Vigo-Pontevedra).

 

Retrat d’una monja de 1923. Foto de Octavi Unal(estudis a Figueres i Girona).

 

Retrat d’una nena amb nina de 1928. Foto Sanchis (Antonio Matarredona Sanchis)

 

Retrat de dona entre cortines. Foto L. Aguilar (Luis Aguilar Merino) (Madrid).

 

Retrat de Antoñita Fernández amb pandereta, dècada de 1930. Foto Informacions Serrano (Sevilla).

 

Retrat de noia amb ulleres i cartera a la mà de 1970 (sense autoria).


Mari Luz Cámara

Incansable perseguidora de la Fotografia, aquesta dama que no es deixa seduir per qualsevol